Benvinguda de l'alcalde
Entre el Tossal i el coll de la Teixeta, entre el Molló i el riu Siurana al bell mig de l’àmplia conca del Cortiella, hi trobareu Porrera, al costat mateix del riu, vorejant -lo, com si el volgués acompanyar en tot el seu curs, alhora que s’enfila cap al coster lateral envoltat de vinyes velles i oliveres.
És una fotografia on Porrera fa de porta d’entrada a la vall del riu Cortiella amb la imponent serra del Molló, que s’aixeca majestuosa a la fi de la vall, com si aspirés a ser el far que guia tota la vall i fixa el límit d’un territori, d’un poble que ha equilibrat el desenvolupament i les seves arrelades tradicions.
També hi observareu, a primera vista, l’ermita de Sant Antoni. Un sant al qual tot el poble té una gran devoció i que celebra la seva festa el 17 de gener, dia de festa local. L’ermita s’alça a la carena de la serra davant mateix del municipi amb una actitud vigilant i protectora.
I com a fons de pantalla hi destaca també el paisatge de Porrera, un paisatge agrícola tradicional. Amb un mosaic agrari típicament mediterrani, on conviuen vinya, ametllers i oliveres, i on els avellaners hi sobreviuen com a testimoni d’aquells temps de crisi del mon del vi a la comarca, quan foren una part substancial de la nostra agricultura, el nostre paisatge i la nostra economia. Els avellaners encara ocupen una part important en la fotografia de Porrera.
Però no us quedeu amb la postal del poble vist des de fora. Entreu a Porrera i descobriu la plaça de Catalunya, centre de la vida social del poble, on destaca la grandesa de les cases que la configuren, i el riu Cortiella com a quart costat de la plaça.
El riu Cortiella, que divideix el poble en dos costats, és creuat per dos ponts, un dels quals hi destaca: el que anomenem el Pont vell. Un pont que data de l’any 1802, d’una sola arcada i que es un dels llocs més característics i reproduïts del municipi.
I així, un cop dins del nucli urbà, ben aviat veureu que Porrera es un poble que combina la manera de viure tradicional amb un desenvolupament basat en el mon del vi i una incipient activitat turística.
Fins a 18 cellers hi tenim al nostre terme municipal, molts dels quals són dins del nucli urbà. Tot plegat comporta un moviment continuat de persones, que ens parlen d’un poble viu però tranquil, un poble que se sap projectar al mon gràcies als seus vins, però que conserva la seva tradicional manera de viure.
Si hi voleu menjar algun producte típic, podeu tastar el rotllo de Sant Blai (que es cuina pel mes de febrer), o les coques de sucre i ou, que podeu trobar tot l’any.
Si el que voleu es compartir una bona taula, ho podreu fer en qualsevol dels restaurants que hi ha al poble, i després podeu pair millor si feu una passejada tot seguint la Ruta dels rellotges de sol, que hi ha a gairebé tot el municipi.
Però si allò que desitgeu és viure l’autenticitat del poble i estar-hi més d’un dia, també teniu l’oportunitat de pernoctar en qualsevol dels allotjaments que conformen la diversa oferta de turisme rural del municipi.
Així que teniu múltiples opcions. Podeu compartir el nostre dia a dia o bé acompanyar-nos en dates més assenyalades: la Festa Major de Sant Francesc (el segon cap de setmana de novembre), la Festa Major de Sant Joan (el primer cap de setmana de maig) o els mesos de setembre i octubre, que són temps de verema a Porrera.
Sigui com sigui, vingueu quan vingueu, Porrera és un poble que us rebrà amb els braços oberts.
Entre el Tossal i el coll de la Teixeta, entre el Molló i el riu Siurana al bell mig de l’àmplia conca del Cortiella, hi trobareu Porrera, al costat mateix del riu, vorejant -lo, com si el volgués acompanyar en tot el seu curs, alhora que s’enfila cap al coster lateral envoltat de vinyes velles i oliveres.
És una fotografia on Porrera fa de porta d’entrada a la vall del riu Cortiella amb la imponent serra del Molló, que s’aixeca majestuosa a la fi de la vall, com si aspirés a ser el far que guia tota la vall i fixa el límit d’un territori, d’un poble que ha equilibrat el desenvolupament i les seves arrelades tradicions.
També hi observareu, a primera vista, l’ermita de Sant Antoni. Un sant al qual tot el poble té una gran devoció i que celebra la seva festa el 17 de gener, dia de festa local. L’ermita s’alça a la carena de la serra davant mateix del municipi amb una actitud vigilant i protectora.
I com a fons de pantalla hi destaca també el paisatge de Porrera, un paisatge agrícola tradicional. Amb un mosaic agrari típicament mediterrani, on conviuen vinya, ametllers i oliveres, i on els avellaners hi sobreviuen com a testimoni d’aquells temps de crisi del mon del vi a la comarca, quan foren una part substancial de la nostra agricultura, el nostre paisatge i la nostra economia. Els avellaners encara ocupen una part important en la fotografia de Porrera.
Però no us quedeu amb la postal del poble vist des de fora. Entreu a Porrera i descobriu la plaça de Catalunya, centre de la vida social del poble, on destaca la grandesa de les cases que la configuren, i el riu Cortiella com a quart costat de la plaça.
El riu Cortiella, que divideix el poble en dos costats, és creuat per dos ponts, un dels quals hi destaca: el que anomenem el Pont vell. Un pont que data de l’any 1802, d’una sola arcada i que es un dels llocs més característics i reproduïts del municipi.
I així, un cop dins del nucli urbà, ben aviat veureu que Porrera es un poble que combina la manera de viure tradicional amb un desenvolupament basat en el mon del vi i una incipient activitat turística.
Fins a 18 cellers hi tenim al nostre terme municipal, molts dels quals són dins del nucli urbà. Tot plegat comporta un moviment continuat de persones, que ens parlen d’un poble viu però tranquil, un poble que se sap projectar al mon gràcies als seus vins, però que conserva la seva tradicional manera de viure.
Si hi voleu menjar algun producte típic, podeu tastar el rotllo de Sant Blai (que es cuina pel mes de febrer), o les coques de sucre i ou, que podeu trobar tot l’any.
Si el que voleu es compartir una bona taula, ho podreu fer en qualsevol dels restaurants que hi ha al poble, i després podeu pair millor si feu una passejada tot seguint la Ruta dels rellotges de sol, que hi ha a gairebé tot el municipi.
Però si allò que desitgeu és viure l’autenticitat del poble i estar-hi més d’un dia, també teniu l’oportunitat de pernoctar en qualsevol dels allotjaments que conformen la diversa oferta de turisme rural del municipi.
Així que teniu múltiples opcions. Podeu compartir el nostre dia a dia o bé acompanyar-nos en dates més assenyalades: la Festa Major de Sant Francesc (el segon cap de setmana de novembre), la Festa Major de Sant Joan (el primer cap de setmana de maig) o els mesos de setembre i octubre, que són temps de verema a Porrera.
Sigui com sigui, vingueu quan vingueu, Porrera és un poble que us rebrà amb els braços oberts.
