Ens trobem davant del carrer Miquel Martí Pol batejat així en honor al poeta estimat del poble, que va passar llargues temporades a Porrera.
Mirant al Nord destaca una de les façanes de Cal Pla, que, com podeu veure, encara conserven les restes de la cal amb blauet que es feia com a desinfectant i per espantar els insectes, doncs a les esgorfes, s’hi guardaven i assecaven els fruits secs, ametlles i avellanes, les tomates, les figues… I també s’hi ubicaven les arnes d’abelles. Tot i que en un principi, els cartoixans feien construir aquestes arcades a totes les esgorfes amb la finalitat d’assecar-hi les fulles de morera i les espècies, doncs abans de plantar la vinya, s’havien entestat en la producció de cucs de seda per exportar a la cort francesa. Això no va prosperar, però va ser utilitzat per a la resta d’aliments.
Hi ha una dita que fa referència a les arcades de la part de dalt de les cases de Porrera: “Porrera la foradada, voltada de presseguers, que a totes les noies maques les prenen els forasters…”
Als baixos de Cal Plà hi ha un celler de grans dimensions d’arcs de mig punt amb les inscripcions originals.