L’edifici de l’Església parroquial, dedicada a Sant Joan Evangelista, es d’estil neoclàssic amb elements barrocs i va ser construïda entre els anys 1763 i 1771. Diuen que aquesta església havia de ser construïda a Poboleda, però que algú va robar els plànols i finalment es va aixecar a Porrera.

El interior va ser espolia’t en diverses revoltes. I les làmpades d’aranya originals van desaparèixer en algun moment de la història, hi ha que diu que va ser el propi arquebisbe de Tarragona qui les va fer prendre.

La façana va ser refeta després de la guerra civil. El vitrall originàriament era de fusta.

Al terra del mig de la plaça hi ha algunes dates històriques que van ser definitives per la història de Porrera:

• L’any de la Fundació d’Escaladei
• L’any de la Carta de Població
• L’any de la Desamortització de Mendizábal

Al centre, l’escala custodiada per dos àngels, que puja al cel.

Els monjos cartoixans escolliren un paratge singular per a construir el seu monestir i fundaren així la primera Cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major del Montsant, on conte la llegenda, un pastor havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom d’Escaladei o “escala de Déu”.

La Cartoixa va subsistir fins el 1835. Durant 7 segles, els monjos feren poblar els camps, construir molins i difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general dels pobles de la zona, centre de l’actual comarca, que coincideix aproximadament amb els de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat.