Benvinguts a Porrera, aquí comença el Tomb per Porrera durant el qual us donarem una idea de la història de Porrera i del Priorat, les seves costums i de la seva gent. Podeu anar seguint la ruta que està marcada en un mapa del poble que us proporcionaran en qualsevol establiment obert al públic de Porrera, durant l’itinerari trobareu els 12 codis BIDI que haureu d’enfocar amb el vostre mòbil per tal de llegir o escoltar la història de la vila.
Com ja sabeu ens trobem a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat formada per 9 pobles dels 23 que conformen la comarca administrativa del Priorat. La DOQ Priorat coincideix amb la zona dominada pels monjos Cartoixans, que s’instal·laren al segle XII a les faldes del Montsant, i delimitada pel tipus de sol anomenat “Llicorella”, pissarra de component àcid i rica en minerals que dona caràcter als nostres vins.
Podreu observar que a Porrera el temps sembla que s’hagi aturat, tant per la fesomia dels seus edificis, com pels carrerons estrets i costeruts i la seva disposició en general. Això te una explicació: Porrera, com tot el Priorat, va ser la comarca més deprimida de Catalunya fins el recent ‘Boom del Vi’, que es va iniciar a finals 1980 i començaments dels 90. No és doncs, fins a finals del segle passat que aquesta Vila te l’oportunitat de renovar-se i modernitzar-se i anteriorment van ser molt pocs els canvis que s’hi va obrar.
Aquesta recuperació econòmica de la qual parlem ha estat impulsada majoritàriament per la producció vinícola, i ha donat a conèixer el nom d’aquesta Denominació d’Origen arreu del món i, gran part dels visitants del Priorat venen atrets pel tema del vi. Actualment a Porrera tenim 16 cellers que generen, juntament amb el turisme, la principal activitat econòmica del poble.
La producció de vi ja és remunta a l’època dels romans, però va ser principalment impulsada pel monjos Cartoixans i entre el 1850 i el 1900 quan va arribar al seu màxim esplendor.
Amb aquest recorregut podrem veure cases sumptuoses i edificis d’una gran envergadura i aspecte orgullós, amb grans portalades que recorden el seu gloriós passat.
Ara som al damunt del que va ser l’Hort dels Frares i, l’última part del poble que es va edificar; és a dir, la més moderna. Els edificis que ens envolten van ser aixecats a l’època Modernista, a l’Oest tenim “La Final”, finca també coneguda com “El Transatlàntic”. Antigament propietat de dos famílies i magatzem de destil·lats a la part de baix. Actualment aquí hi vinifica Vall Llach, que és el celler del cantautor Lluís Llach i del seu soci Enric Costa. A l’Est, el celler de Bernat Magrez que compta amb la participació d’en Gerard Depardieu. Mirant al Sud, Sangenís i Vaqué, un dels cellers pioners en la recuperació vinícola del poble.
