El Pont Vell va ser construït l’any 1804 i ha resistit diverses envestides del riu, doncs encara que passa la major part de l’any sec o casi sec, ha estat protagonista de grans aiguats, un dels quals es va endur el pont nou. Un dels aiguats històrics que va arrasar la part baixa del poble va ser el de 1967, que els vilatans van voler recordar fent una senyal fins a on va arribar l’aigua

El 1994 va haver-hi un altre gran aiguat. Després de que el riu desbocat s’endugués mig terme, es va fer una aposta per aixecar el poble econòmicament. Un dels impulsors va ser el Lluís Llach, que no solament va fer concerts per recaptar diners i ajudar a la recuperació del poble, sinó que va ser quan es va decidir a replantar la vinya i va invertir a la que llavors era la Cooperativa del Poble, modernitzant la maquinària i pagant el raïm molt pel damunt del que es feia en aquell moment.

Mirant riu amunt a la dreta tenim l’antic Molí d’Oli de Ca l’Amorós, actualment reconvertit en casa rural, anomenada La Icona del Pont Vell. Com podeu veure, conserva les arcades d’estil mossàrab, fruit de la sofisticació d’una època.

Seguint el curs del riu cap a munt, trobem en primer lloc els antics rentadors, ara reconvertits en espai multidisciplinari, que encara conserven la forja antiga i la bassa petita, que és on es rentava la roba dels malalts. Si seguim riu amunt a poc més d’un hora caminant, entre un paisatge de vinyes i oliveres, arribem al poble de La Garranxa, pedania de Porrera, que encara conserva les antigues cases, ara deshabitades.

Al davant, tenim Cal Baldric, una de les cases pairals de Porrera, ara celler de Vall Llach. Podeu observar que l’edifici acaba amb uns ulls de bou i unes cantonades arrodonides que recorden els vaixells que duien els vins de Porrera a ultramar.