Estem davant de Ca l’Amorós, una de les famílies més potents de Porrera i que van arribar a ser els amos de gran part del terme. Aquesta saga no va exercir la seva influència únicament a Porrera, sinó que també es va implicar en grans projectes de fora vila, com va ser col·laborar a la formació de Renfe. Entre d’altres il·lustres del poble, trobem que tres famílies de Porrera van col·laborar en la construcció del Teatre Fortuny de Reus, i un fill de Cal Pellicer va fundar l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquestes grans famílies també van crear l’Orfeó porrerà, resultant de la fusió de totes les entitats socials de la vila. Estem parlant de l’època del Reus-París-Londres, i dels prohoms d’aquest temps que exercien el seu poder tant a dins com a fora Porrera.

Tot això es va acabar el mes de juny de 1893, quan es va trobar un cep infectat de fil·loxera a la Solana de les Viudes. Tres anys després, tot el terme municipal n’estava afectat.

La fil·loxera va aparèixer a França sobre 1860 importada d’Amèrica precisament en les arrels d’uns ceps americans que en son resistents, però que van contaminar els ceps europeus que en son molt sensibles.  Es va anant estenent per tot Europa a ritme natural d’uns 30 Km per any, però anaven sortint nous focus d’insectes transportats involuntàriament  per l’home.

La davallada de preus en el sector vinícola havia començat uns anys abans que la fil·loxera aparegués, ja que a tot Europa havien anat replantant les vinyes mortes amb ceps americans i quan van començar a produir , en diversos països es van establir mesures proteccionistes que van dificultar l’exportació del vi. La fil·loxera va acabar de rematar una situació que s’anava complicant per moments.

Això va obligar a que les 16 grans famílies es venguessin part de les seves terres. Així entre els anys 1900 i 1950 la terra va passar a repartir-se entre altres propietaris. Tot i això, les explotacions individuals mai van arribar a superar la producció que feien les 16 famílies. Al mal de la fil·loxera, si suma la davallada de producció que arribà a aturar la fabricació d’aiguardents.

Actualment  als baixos de Ca l’Amorós hi trobem la sala de criança en barrica de Celler Ardèvol i Associats.