Des d’aquí, es pot veure una de les estampes més peculiars del poble. Al davant, per sobre del Pont Vell, podem veure un coster de vinya vella, de ceps centenaris.

Les condicions orogràfiques del paisatge, és a dir, els costers, la composició de la terra, bàsicament de llicorella que és una pissarra rovellada, i el clima, que és molt sec però gaudeix de la influència de la marinada o vent del mar, fan que el vi resultant sigui d’una qualitat excepcional. A banda d’això, el vi també té un gust diferent en funció de si s’elabora de vinyes emparrades o en vas, si estan a la plana o als costers, etc. I, per últim, als cellers acaben d’arrodonir el producte depenent de la fusta de les botes, el temps que hi reposa, etc.

Aquests costers es treballen totalment a mà i, en veremar-los, cal posar-se el cistell entre les cames si no el volem anar a buscar a la carretera o al camí.